L'origen botànic de la pastanaga es localitza a
l'Àsia menor, a l'actual Iran. Les actuals varietats de color taronja i forma
cònica van ser introduïdes pels àrabs a la península ibèrica cap al segle XII.
Propietats nutricionals
La pastanaga és famosa pel seu
contingut en vitamina A. La vitamina A és fonamental per a les funcions
epitelials de la pell i per als pigments dels ulls. També té un contingut
important de vitamines C i B.
Com cultivar-la
Cal cultivar-la a partir de la
llavor doncs el trasplantament fa que no formi una arrel grossa. Es pot sembrar
formant fileres o a voleig. La llavor de la pastanaga té una germinació
relativament lenta, uns 10-15 dies. Un cop germinada la llavor cal fer un
aclareix per eliminar les plantes que sobren i deixar una distància de 8 cm
entre plantes.
A la pastanaga li agrada les
temperatures suaus tot i que pot suportar glaçades. Per tant es pot sembrar
quasi tot l'any excepte els mesos que preveiem glaçades molt intenses, des de febrer fins a novembre.
Des de la
sembra fins a la collita solen passar uns 90 dies.
Associacions de cultiu | |||||
S'associa bé amb cebes, alls, enciam, rave, tomàquet i
pèsol.
Cal
evitar que coincideixin amb verdures de la mateixa família com el julivert,
l'api i el fonoll.
Alumnes de 5è
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario